El dia 10 de juny de 2002 s’escau el centenari de la mort de Jacint Verdaguer, mossèn Cinto, l’escriptor que, més que cap altre del segle xix, contribuí a llegar als catalans una llengua literària per al futur.
Entre moments gloriosament forts i moments depressivament febles els catalans del segle xx hem assumit allò que rebíem de la tradició de Verdaguer, la culta i la popular. L’una ens ha deixat una cinquantena de llibres, de poesia èpica i de poesia lírica, religiosa, amorosa, civil, patriòtica, com també de prosa poètica, narrativa, de viatges, periodística. L’altra tradició ens ha llegat la figura del personatge més aureolat de consens civil de l’època contemporània. A desgrat de la polèmica que l’envoltà en vida i en mort.
A l’entrada del segle xxi la Societat Verdaguer convoca a un nou Col·loqui per a estudiar VERDAGUER I EL SEGLE, cent anys d’interacció d’un escriptor amb els seus lectors, d’una figura representativa amb els seus representats. La seu del V Col·loqui sobre Verdaguer, que tindrà lloc al novembre de 2002, és la Universitat de Vic, però tindrà la sessió inaugural a Barcelona, la de cloenda a Vic i la central a Folgueroles, els tres llocs majors que el poeta marcà amb la seva vida i la seva obra.
La cronologia ha volgut que l’efemèride del centenari de la mort de Jacint Verdaguer coincidís amb la del centcinquantè aniversari del naixement d’Antoni Gaudí. Coincidència feliç! Verdaguer i Gaudí, els dos grans personatges del segle, es trobaren i col·laboraren en vida, quan l’un era el patrocinat del marquès de Comillas i l’altre ho era del seu cunyat el comte de Güell. Els dos poderosos mecenes, el financer Antoni López (després el seu fill Claudi) i l’industrial Eusebi Güell, formen amb el príncep dels Poetes i el príncep dels Arquitectes, la lliga d’art i mecenatge més potent que mai hagi tingut Catalunya. Els fruits d’aquella lliga encara avui ens fan rics, a més d’identificables al món, per a entrar amb bon peu al segle xxi.
Per tot això la temàtica del V Col·loqui comprèn tot el que fa referència al verdaguerisme, erudit i popular, com a lloc d’encontre de l’admiració, l’estudi i la controvèrsia que Verdaguer ha suscitat al llarg del segle xx, i s’organitza en tres seccions. La primera es dedica a la BIOGRAFIA, o recepció de la “vida” del poeta. La segona a l’ESCRIPTOR, o recepció de la seva obra literària. La tercera al PERSONATGE o la recepció de la seva figura de català representatiu. En aquesta secció, tenint en compte que l’any 2002 és l’any Gaudí, a qui es dediquen activitats congressuals pròpies, es destina un espai específic per a acollir estudis sobre la relació de Verdaguer i Gaudí.
Seccions:
M. Carme Bernal, Francesc Codina, Pere Farrés, Enric Gallén, Manuel Jorba, Pere Tió, M. Carme Torrents. Secretària: M. Àngels Verdaguer.
Actes publicades a:
Anuari Verdaguer 2002 (40 intervencions)
