La Festa Verdaguer d’aquest any, quan fa 150 anys que el poeta triomfà als Jocs Florals de Barcelona de 1865, està centrada en les biografies del poeta. És una bona manera de commemorar que amb el jove poeta de la barretina provocativa triomfava la llengua nacional que encara avui és l’ànima de les aspiracions sobiranistes. Ja en vida Verdaguer tingué algunes biografies. Ell mateix deixà pàgines autobiogràfiques de màxim interès. Però tancada la seva extraordinària vida, tan intensa com breu, tan complexa com productiva, el nostre poeta no ha deixat de protagonitzar biografies, documentades o novel·lades, extenses o breus, que intenten penetrar en la seva personalitat d’escriptor genial, de personatge, d’home sorgit de baix i elevat a les màximes cotes de la fama i la popularitat. De l’Epístola biogràfica que el seu coetani i amic Jaume Collell li va dedicar l’any 1887 fins a la recent narració inspirada en El poeta del poble, publicada enguany 2015, han passat més de 125 anys i segurament que no és pas inferior el nombre de biografies, extenses o breus, documentades o imaginatives, empàtiques o hostils, que el nostre gran poeta aguanta. I aguantarà en el futur, mentre circuli entre ell i els seus lectors la llengua que ens uneix.
I encara avui molts catalans sabem «de cor» versos seus com els de Dolça Catalunya, pàtria del meu cor o els de Rosa d’abril, Morena de la serra, com passa a totes les llengües del món, vives en els versos dels seus poetes populars. Per això en un any com el 2015, tan marcat en el passat i per al futur de Catalunya, el programa de la Festa Verdaguer té un segon tema: la poesia «apresa de cor», que vol dir «de memòria», però també vol dir posant-hi el més íntim d’un mateix, que és el cor.
