Aquesta obra recull tres moments de l’estètica i la biografia de Jacint Verdaguer. El poema inicial, Sant Francesc s’hi moria (1869-1874), s’inscriu en una formulació romàntica vinculada a la hipotètica estada del sant d’Assís a la Plana de Vic. Els romancets del Salteri franciscà… (1882) són l’obra d’una militància apologètica al servei de l’Església. Finalment, en els poemes de 1895, Verdaguer va interioritzar les essències del franciscanisme i hi va dissenyar un mirall que reflecteix les angoixes de la seva tragèdia.
