Data d’entrada a la societat: 20 de maig de 2017
Correu electrònic: jsantanach@ub.edu
Per abastar una estrella. Jacint Verdaguer i el «Cant de Gentil». Barcelona, Fragmenta, 2024 (Col·lecció Assaig, 91), 152 p.
Una finestra oberta a l’obrador del poeta: la primera còpia completa de Canigó de Jacint Verdaguer (Biblioteca de Catalunya, 375/2). Estudis Romànics, núm. 46, 2024, p. 239-263.
«Com sa més bella inspiració un poeta»: Penitència, redempció i poesia en Canigó de Jacint Verdaguer. Llengua & Literatura, núm.28 34, 2024, p. 67-87.
A l’entorn del model de llengua de Canigó i els plantejaments lingüístics de Jacint Verdaguer. Caplletra: revista internacional de filologia, núm. 75, 2023, p. 37-54.
Canigó abans de Canigó: reflexions i sorpreses textuals al voltant de la gènesi del poema. Anuari Verdaguer, núm. 30, 2022, p. 519-532.
Un final alternatiu per a “Los dos campanars” de Jacint Verdaguer. Ausa, núm. 189, 30, 2022, p. 507-519.
Per a una nova edició crítica de Canigó de Jacint Verdaguer. Els Marges, núm. 127, 2022, p. 12-34.
«El relat del traïdor. Per a una lectura de Jesús de Natzaret d’Àngel Guimerà», dins La Bíblia en la literatura catalana, ed. de Joan Santanach, Joan Ferrer i Sergi Dalemus. Girona, Institut de Llengua i Literatura Catalanes (Universitat de Girona) – Associació Bíblica de Catalunya – Ateneu Universitari Sant Pacià – Editorial Barcino (Sèrie Estudis i Documents, 6), 2022, p. 391-411.
«Apunts sobre la influència de la poesia medieval als inicis de la Renaixença», dins «Qui fruit ne sap collir». Homenatge a Lola Badia, vol. II, ed. d’Anna Alberni, Lluís Cifuentes, Joan Santanach i Albert Soler. Barcelona, Edicions de la UB, 2021, p. 255-269.
[amb Noemí Montetes-Mairal] El sant Joan de la Creu de Jacint Verdaguer, entre la imitació i la reescriptura. Els Marges, núm. 119, 2019, p. 62-68.
Ramon Pinyol i Joan Santanach, «Jacint Verdaguer», dins Història de la literatura catalana, V, dirigida per Àlex Broch, Literatura contemporània (I). El Vuit-cents, dirigida per Enric Cassany i Josep M. Domingo. Barcelona, Enciclopèdia Catalana – Editorial Barcino – Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 375-431.
«De Jeroni Rosselló a Salvador Galmés, passant per Mateu Obrador. Un segle de publicacions lul·lianes a Mallorca (1859-1950)». Estudis Romànics, XL (2018), p. 193-214.
«L’Onze de Setembre en Mestre Oleguer d’Àngel Guimerà, o la literatura al servei de la causa». Anuari Verdaguer, núm. 24 (2016), p. 209-224.
«“No cal ser pescador de perles”: El Llibre d’amic e amat, de Ramon Llull a Jacint Verdaguer». El Procés. Revista contracultural, VIII (2016), p. 117-124.
El cuc que esdevingué crisàlide. Per a la lectura de “Sum vermis” de Jacint Verdaguer. Els Marges, núm. 108 (Hivern 2016), p. 76-90.
“Plus ultra” de Jacint Verdaguer i la polèmica sobre el dubte bartinià. Anuari Verdaguer, núm. 19 (2011), p. 473-486.
L’ermità innominat i el record del pare Aubry. Una nova font de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer. Anuari Verdaguer, núm. 18 (2010), p. 37-54.
«Els quaderns d’exorcismes conservats de Jacint Verdaguer. Descripció codicològica», dins Manuscrits verdaguerians de revelacions, exorcismes i visions, vol. II, Quaderns d’exorcismes, estudi de Joan Bada, establiment del text d’Amadeu-J. Soberanas. Barcelona, Barcino, 2002 (Biblioteca Verdagueriana, 25), p. 403-412.
Jacint Verdaguer. Ramon Llull. Poesia del segle XIX i les seves fonts.