ESTUDIS
Quintí Casals Bergés, Els inicis de l’associacionisme contemporani a Lleida (1840-1900)
Juan Carlos Rodríguez Esteban, L’autèntic senyor Esteve: el de Manlleu. Vida i obres de Jaume Rusiñol i Bosch (1807-1887)
TEXTOS
Joan Mas i Vives, Introducció a Josep M. Llompart, Aproximació a Verdaguer. Lliçó inaugural del curs 1987-1988, de la Universitat de les Illes Balears
DOSSIER
Guimerà, Verdaguer. Institució i internacionalització de la literatura catalana
1. La renovació de la cultura del renaixencisme
Clàudia Costa Cantos, Àngel Guimerà i els certàmens del XIX. Entre la literatura i l’activisme catalanista
Josep M. Domingo, De límits. Guimerà i Verdaguer en 1877
Jordi Ginebra Serrabou, La institucionalització de la llengua de Verdaguer. Impacte en la lexicografia catalana del segle XIX: el diccionari Labèrnia (1888-1889)
Isabella Müller-Turek, L’amor impossible com a motiu recurrent a Canigó (1886) de Jacint Verdaguer i Mar i cel (1888) d’Àngel Guimerà
Rut Nolla Bertran, Blanca, Blanqueta o Blancaflor? Antroponímia, vellesa i identitat a La reina vella, d’Àngel Guimerà (1908)
2. La internacionalització de la literatura catalana
Francesc Bernat i Baltrons, Alfred Morel-Fatio i la institucionalització de la literatura catalana al segle XIX
Michal Brabec, La importància de les traduccions de l’obra de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà per als inicis de la recepció txeca de les lletres catalanes
David George, Guimerà a l’escena britànica i irlandesa. Corresponsals, traductors i intèrprets (1900-1930)
Dan Nosell, Guimerà i Echegaray a Suècia (1888-1924)
Patrizio Rigobon, La fortuna di Mar i cel d’Àngel Guimerà in italiano o in Italia? (V)
3. Guimerà, Verdaguer: apropiacions, retroactivitats, presències
Núria Aragonès Riu i Enric Ciurans Peralta, Galeria Guimerà. Deu imatges en el seu context
Ramon Bacardit, Tragèdia, història i decadència en la producció inicial de Guimerà: Gal·la Placídia i Judit de Welp
Laia Bertran Genovès, «Si no soc ningú, jo, ningú.» Una lectura de Terra baixa, d’Àngel Guimerà des de la perspectiva de gènere
Carles Cabrera i Villalonga, L’imaginari medieval a Canigó de Jacint Verdaguer i el teatre d’Àngel Guimerà
Josep Camps Arbós i Francesc Foguet i Boreu, L’aplec (1952), d’Ambrosi Carrion. Estudi i edició
Giovanni C. Cattini, Com i per què es fabrica un «sant cultural»: l’homenatge popular a Àngel Guimerà de 1909
Francesc Cortès, La construcció de la identitat musical des de les obres líriques d’Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer
Enric Falguera Garcia, Notes sobre la poesia catalana pública als anys 40 i 50. Visions i recepció de Jacint Verdaguer
Enric Gallén, Guimerà 1974. Història de la recepció de l’obra literària en el cinquantè aniversari de la mort
Manuel Llanas, Verdaguer i Guimerà vistos per Gaziel a La Vanguardia. Dos articles oblidats
Antoni Nadal, La recepció del teatre de Guimerà a les Balears durant el franquisme
Ramon Pinyol i Torrents, La llarga aventura dels drets d’autor de Verdaguer (1896-1982)
Martí Romaní Picas, Guimerà a la pantalla: un estat de la qüestió
Moisès Selfa Sastre, L’adaptació de Canigó a càrrec d’Artur Martorell: les edicions de 1929 i de 1986
Roser Trilla i Prujà, Àngel Guimerà i Jaume Cabré: una relació a través del temps
RESSENYES
Maria Moreno, Ramon Bacardit. Primera lliçó sobre Àngel Guimerà. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, 2023. «Primera lliçó, 2»
Anton Not Reig, De quins llims venim (Magí Sunyer. Primera lliçó sobre el romanticisme. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat-Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, 2024. «Primera lliçó, 7»)
CRÒNICA
Carola Duran Tort, Bibliografia sobre literatura catalana del segle XIX, 2024. Materials
RESUMS I ABSTRACTS
Iniciativa de la Societat Verdaguer, Eumogràfic i Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris (UVic-UCC)
Podreu consultar els textos a RACO
